Escrits

Una setmana clarificadora

Ja sabem de quin peu coixeja la dreta que ens governa. El greu és que la majoria de la ciutadania fora tant de dretes alhora d’acudir a les urnes, o que es pensaren que eren milionaris o, pitjor encara, que foren...

Rajoy ha incomplit totes i cada una de les promeses electorals. Totes. Estem en crisi, d’acord. Però el PP s’ha cuidat ben bé d’aplicar les retallades a les capes més modestes de la societat. Aquelles que menys marge de maniobra tenen. Els seus, els rics, no els han tocat cap mesura per ajudar a eixir d’aquest embolic en el qual es trobem perquè ens han posat. Més encara, hem assistit a una aberrant amnistia fiscal, en la qual, ix més beneficiat ser defraudador fiscal que contribuent legal. El PP, que va recollir els vots de tots, governa per uns quants. Els seus. I ho fa amb la cara més dura que es pot tindre. 

A més a més, a la dreta política li poden les formes. Deuen considerar que estan per damunt de la resta de mortals. En els mesos passats, per posar dos exemples, hem assistit al despropòsit de dir que hi ha que espanyolitzar als nens catalans (José Ignacio Wert) o “que se jodan [els parats]” (Andrea Fabra). Són així, encara que ens pese i ens moleste.

Però aquesta setmana que hem passat és on els popular s’han soltat la llengua i han dit el que tenien que dir. Ofensivament, per suposat, perquè d’altra manera no queda clar o no saben expressar-se. 

Va començar la setmana l’ideòleg José María Aznar. En la presentació de les seues memòries va dir que els nacionalistes són mals governants perquè organitzen embolics i generen grans problemes. Tot seguit, ell es va considerar patriota, com si en essència i en la base, no fora el mateix. Ara bé, Aznar, de president, va ser un pèssim governant. N’hi ha que recordar que si Rodríguez Zapatero va fallar en no saber punxar la bombolla immobiliària, ell fou qui la va crear, amb la llei que convertia tot el territori en urbanitzable. Tant culpable de la desfeta és Zapatero com Aznar.

A correu seguit, María Pilar Sol, diputada del PP en les Corts valencianes no va tindre cap vergonya, ni pròpia ni aliena, en dir que els parats es compraven televisions de plasma amb els 400 euros del subsidi. El divendres, era la secretària general d’Emigració, Marina del Corral, qui volia un instant de glòria i soltava la perla de que els joves no emigren per falta d’oportunitats, sinó per tindre un esperit aventurer. A del Corral, cal recordar-li, que l’atur en els que busquen una primera feina, és superior al 50%.

Dir tonteries sembla de moda. El mexicà José Ángel Gurría, secretari general de l’OCDE, de visita en l’estat espanyol, considerava, també el divendres, que els parats han adquirit el mal hàbit de no treballar. I és va quedar tant ample. Conseqüència de l’animalada que va soltar, ahir li van trabucar la pàgina de Wikipèdia on el consideraven un psicòpata liberal i una lacra humana.

Els governants actuals han adoptat la tàctica de menysprear a tot aquell que mostra el menor símptoma de discrepància. Yayoflautes, perroflautes, d’extrema esquerra, etarres... La relació de qualificatius despectius no té fi. Les forces policials reparteixen a tort i dret, en el propòsit de posar por. A d’això li diuen democràcia i es qualifiquen de demòcrates. 

No ens enganyem. Rajoy ha incomplit l’última promesa que li quedava per incomplir. Les pensions. El mateix dia que el govern central posava als bancs un impost zero perquè ninguna comunitat autònoma puga gravar-los. En consonància, les preferents subscrites sota engany per gent innocent tindran que fer front a una pèrdua del 40 al 60% dels seus estalvis.

Dues conclusions per acabar. Una, la setmana ha resultat especialment clarificadora: el PP, malgrat haver-li votat tothom, governa per a uns quants elegits. Dos, quan el ministre d’Economia, Luis de Guindos, estava negociant el rescat bancari, Rajoy li va enviar un SMS que deia “Aguanta, que España no es Uganda”. Vist el vist, España és Uganda.